Seguretat i Allaus, Curs de l´Acna.

Aquest cap de setmana, hem fet tornat a l’escola, com quan érem petits.

Hem fet el Curs de Seguretat i Allaus, impartit per en Pere Oller.

Son uns cursos de l´Acna, la Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus.

Aquest en concret estava organitzat pel C.E.C.

Les sessions practiques les varem realitzar a Andorra.

El dissabte al mati, vora les 9.00 ens trobem a la cafeteria-forn de pa d´Ordino.

Som un total de 14 alumnes i els dos instructors , en Pere i l´Enric.

L’alumnat es d’allò mes variat, 5 esquiadors de muntanya, 3 raqueters i la resta tota una colla de freerides.

Anem a fer perfils nivologics a la vora del Pic de l´Estanyó, allà cavem una trinxera a la neu, i reconeixem les capes de neu.

En la volteta que fem, reconeixem algunes plaques de vent, i aprenem a reconèixer indicis d’allaus, veiem purgues...

També aprofitem la volta per gaudir d’una molt bona neu pols, finalment arribem als cotxes.

Anem a la casa de colònies de Canillo, Aina.

Allà continuem amb les sessions teòriques de rescat i amb algun vídeo d’allaus.....

Diumenge al matí, ens endinsem a la Vall de Ransol, i fem les practiques d´Arva, de sondeig, de paleig, i finalment enterrem fins i tot a un cursetista, que tot seguit desenterrem.....

Enmig d´un principi de forta nevada, recollim els trastos i baixem cap a la Seu d’Urgell, on ens despedim de la colla del curs i dels instructors.

Un curs interessant, ja que encara què el millor és que mai ens enganxi un allau, si ens ha de passar, hem de saber reaccionar el millor possible.

Pic de Casamanya (2740m.), 27-02-10

Diumenge, 27de Febrer.

Som una bona colla al Pàrking del Coll d’Ordino , estem el Xavi, la Klaus, la Mab, el Moi, el Jordi, l’Amanda , el Roger, l´Alvaro, la Carol i jo.

Avui toca el Casamanya.

Arrenquem del Pàrking, en un dia emboirat, bastant gris. Ens costa començar, ja que som un grup força nombrós.

La neu, tampoc ajuda, ja que esta regelada, i al foquejar sens trenca la costra.

Comencem a pujar i ben aviat, trobem la neu força dura, i uns quants ja posem ganivetes.

Arribem a la lloma que mena cap al Casamanya, i la veritat, el panorama no es gaire engrescador,esta força ventada.

Anem pujant, a estones fent equilibris entre les pedres que amenacen als nostres esquis.

Abans de la pala final, que ja ens porta directes al cim, ens separem.

L´Alvaro, la Carol, la Mab i la Klaus, prefereixen baixar xino-xano, i la resta continuem endavant.

Ràpidament arribem al cim, i tenim sort, ja que el dia s’obre una mica, i podem gaudir de les vistes.

Fem un mos, i decidim baixar per la vall, ja que es veu força innivada, i no ens fa gracia, baixar per l’itinerari de pujada, entre pedres i plaques de gel.

Comencem a baixar per la pala que baixa cap a la Vall , i veiem que per aquí la neu, també esta força gelada, però ja hi som dins, i toca baixar.

Anem fent xino-xano, alguns amb més problemes que d’altres, però tots anem fent.

Al final de la Vall, ens trobem amb la resta del grup, i ja plegats baixem fins els cotxes, on ens esperen l´Eva, l´Anna ,l´Oscar i els “barrufets”.

Recollim, i baixem cap a casa, però la tornada és llarga i feixuga, hi ha retencions a Andorra, a la Seu, a Organyà.....

A vegades, és mes cansat el viatge de tornada, que la sortida en si.....

Intent al Puigmal de LLó, 21-02-10

Diumenge, 21de Febrer.

Pàrking de l´Estació d’esquí de Err Puigmal.

Som el Xavi, el Piter, la Mab, i el clan del´autocaravana: Miqui, Jordi, Basilio, Ana, Carles i Christine.

Avui anem a fer el Puigmal de LLó.

A veure si la meteo ens ho permet, per que la veritat, no pinta gens bé.

Arrenquem del Pàrking, en un dia gris i no gaire maco...

Anem pujant, sense saber en quin moment el temps es complicarà, ja que la previsió meteorològica, dona forts vents pel dia d’avui.

Anem obrint traça pel fons de la vall, i remuntem la pala que puja fins al coll.

Trobem algunes plaques de vent, i la cosa ja no pinta gaire bé, per que un fort vent, amb ratxes de fins uns 60 Km/hora, ens fa pensar en tocar retirada.

Trèiem pells, i cap baix.

En el primer gir, el Piter trenca una petita placa de vent, és un petitet allau sense conseqüències.

Anem a buscar l’esquerra de la pala, on la neu esta menys ventada.

Trobem alguns racons amb la neu molt bona, i que es deixa fer molt bé!

Finalment arribem als cotxes, i prenem unes cervessetes al bar-autocaravana.

Al marxar de la Cerdanya , comença a nevar amb ganes, a veure si per la propera setmana, la cosa pinta millor.....

Intent al Pic de Cambradase. 20-02-10

Dissabte, 20 de Febrer.

Sant Pierre dels Forcats, Estació d’esquí de Cambre d´Aze.

Ens trobem amb la Fomentada.

És una sortida mixta d’esquí i alpinisme.

Som vora 20 persones.

L’objectiu, és dividir-nos en grups, i anar a fer diferents canals del Circ de Cambradase.

Els que anem amb esquis volem anar a fer la Canal Central, i si podem baixar-la esquiant.

Els d’alpinisme, volen anar a fer el Corredor Vermicelle, un clàssic de la zona.

Arranquem passades les nou del mati, i la veritat, és que ja anem tard, per que ha sortit el sol.

Anem remuntant les pistes d’esquí en direcció el circ del Cambradase, i veiem que hi ha molta neu recent, sense compactar.

Al cap d’una estona una part del grup decideix sacrificar les canals, ja que ens fa por trobar massa neu sense compactar, i que l’ascensió per la Canal, sigui massa feixuga.

En Carles , la Mab i jo, decidim tirar cap a la dreta, per intentar pujar al Cambradase per la lloma.

Resseguim una torrentera, i anem fent per una neu, que no és deixa fer....

La pujada pel torrent, també es força feixuga.

Arribem u punt, on trobem indicis d’una forta activitat allavosa, i decidim tornar enrere i sacrificar l’objectiu.

Baixem fins als cotxes i més tard ens reunim amb el Xavi i l´Alvaro, que finalment han pogut pujar per la Canal Vermicelle.

Un cop reunida tota la colla del Foment, baixem a Saillagouse a fer un cafè.

Campirme. (2633 m.) 07-02-10

Diumenge 7 de Febrer.

Ens llevem al Refugi d´Estaon, on hem passat la nit. Baixem a esmorzar i recollim els trastos, anem cap a Tavascan.

Marxem d´Estaon cap a Tavascan, la carretera esta força nevada, però sense cadenes, arribem a la Pleta del Prat.(1725 m.)

Esta tot preciós, immaculadament blanc, poques vegades havíem vist Tavascan, amb tanta i tanta neu.

El pàrking esta ple de cotxes, vaja no som els únics.

Ens preparem , i ràpidament enfilem cap al Campirme.

Pugem per la pista d’esquí de fons, i a l’arribar al final remuntem el torrent de Mascalida.

La neu es excel·lent, dona gust foquejar amb aquesta neu, que llisca tan bé.

Ens endinsem en la Vall de Mascalida, i arribem a l’Estany del Diable.

Fem una paradeta tècnica i aprofitem per menjar una mica.

La veritat fa un dia molt bo, sense fer fred ni vent.

Arranquem de nou, i enfilem ja la pala que mena al Coll de Mascalida, aquí la neu, ja esta més glaçadeta, i es que aquesta pala esta a l’obaga.

Arribem dalt del collet, i ja carenem fins al Campirme.

Fem les fotos de rigor, contemplem extasiats les vistes del Pirineu: la Pica d´Estats, l´Aneto, Portillons....

Traiem pells i baixem cap a baix, a gaudir de l’excel·lent neu powder “tavascanesa”....

La veritat, és que la baixada del Campirme sempre, és agraïda.

Arribem al cotxe, i tot fent una cervesa al Refugi, comentem la jugada, la veritat, és que ha estat un dia rodo, hem pujat en vora 3 hores i mitja i hem baixat en poc mes de 45 minuts.

Aprofitant el temps entre Tavascan i Port-Aine. 06-02-10

Tavascan, dissabte 6 de Febrer.

Una forta nevada, ens impedeix arribar a la Pleta del Prat, l’estació d’esquí d´alta muntanya de Tavascan.

Neva amb ganes, i això que havia de ser una nevada feble.

En els últims kilòmetres per arribar a la Pleta, la carretera està ben nevada.

Fa molt de vent, i a l’alçada del Càmping Bordes d’en Grau, decidim donar la volta, i baixar a buscar el bon temps, ja que els núvols negres, semblen ancorats a la Vall de Cardós.

Creuem la Vall de Cardós en direcció de baixada, i la forta nevada, ens acompanya.

Anem baixant ja amb l’idea de fer turisme per Sort o Rialp quan veiem una clariana blava a la vora de Port-Aine.

Enfilem en direcció a Port-Aine, allà en un revolt de la carretera veiem una pista forestal, amb un cartell d´un itinerari de B.T.T., va fins a Sant Joan de l´Erm

Sense pensar-ho gaire, ens animem, per que ben poca cosa podem avui.

Preparem pells, esquis i comencem a foquejar.....

És una pista planera, que sense molts alts baixos, va endinsant-se a la muntanya.

Al cap d´una estona arribem a una area de picnic, amb una cabaneta, que pot servir de Refugi, fem alguna foto, i continuem foquejant, per que tenim ganes d’arribar a veure Sant Joan de l´Erm.

Al cap d´una estona, veient que el temps comença a empitjorar, donem mitja volta i cap al cotxe.

En total han estat vora de 3 hores foquejant pel bosquet. Ja esta bé, tenint en compte el dia.
Tornem cap a la Vall de Cardós, ja que anem a passar la nit la Refugi d´Estaon.