dilluns, de gener 21

Intent al Pic de La Serrera, 19-01-2008.

Aquesta temporada, sembla que va d´intents, podriau pensar, no??
Però la veritat, es que aquesta vegada també va ser així.
El Dissabte, ben d´hora,la Mabel i jo marxem de Bcn, l´idea, és fer el Pic de la Serrera, ja que hem trobat una piada recent, on comentem, que encara es podia fer i disfrutar la baixada.
A quarts de deu, ja som al parking.
No serem els unics, ja que hi ha força gent, esquiadors, raqueteros....
De fet tots o gairebé tots, ens dirigim cap al Serrera.
Anem pujant per la pista que porta a la Borda de Sorteny (1969 m.), d ´aqui veiem traçes, que es dirigeixen cap al Pic de l´Estanyó.
La pujada per la pista , és fa tota amb neu, hi han alguns trossets, amb més pedra, però en general és fa bé.
Tot deixant la Borda enrera, continuem endintsant-nos pel bosc, creuem el riu, i ja començem a remontar pel marge del riu, aqui no hi ha molta neu, i la pujada és fa feixuga. Ai!!! que patirem a la baixada....Finalment, arribem a la cabaneta, que hi ha dalt.
Alla fem un mós, i recuperem forçes.
Sembla que avui sera un dia força calurós, no fa fred, no hi han nuvols, i el sol ja comença a escalfar.
Tot i això, la neu, encara esta glaçadeta.
Ens posem en marxa, i anem pujant, tot remuntant la vall.
Al peu de la pala, veiem caure un company del grup que anava al davant, la pala està força glaçada, i no duia ganivetes.
El veiem caure durant uns segons, que és fan llargs, cau ben bé 50 metres o més.....
El resultat rascades, i ferides al braç.
Veient que tot ha quedat, en un petit accident, continuem endevant, això si posant ganivetes!!
La neu continua glaçada, tot i que el sol, escalfa de valent.....
Anem pujant per la pala, quan el mateix company del grup del davant, s´adona, que no pot continuar, ja que ha patit una luxació a l´esquena.Ufff!!!! no esta de sort, el company!!
Rapidament, es truca als bombers, i al cap de poca estona veiem arribar l´helicopter.
Naltres amb tot això, hem continuat, endevant, ja som a 150 metres del cim, però la neu, no sembla, que estigui per gaires histories, sentim com va cruixint, a cada pasa nostra, fa molta calor!!!! Massa calor, per ser al Gener, i si t´hi fixes bé, s´intueix, com unes bombolttes a la neu!!
Inquiets, decidim, que no val la pena, tirar endevant, aixi que treiem pells, i a disfrutar la baixada!!!
Almenys, la neu, és deixar esquiar!!!
Trobem els companys del grup de l´accidentat, ja esta a l´Hospital, i el company, sembla que esta bé.
Continuem baixant, ens mirem el tubo que hi ha al final, per baixar-lo, però esta farcit de pedres, aixi, que reculem i baixem entre el tubo, i el riu, tot esquivant arbrets, pedres, fent equilibris, dalt de pedres.....tota una lliçó d´esqui a traves dels obstacles!!
Aixi arribem a la Borda de Sorteny, i d´aqui per la pista fins el cotxe.....
Els plans per la setmana que vé, si encara queda neu, despres de tant anticicló, és el Montmalús amb la gent del Foment.

La Mabel, pujant per la pista.


Tot el grupet, que es va formar.


Parada i fonda.

La segona cabaneta.


La pala, el grup d´esquaidors al davant.



Ja arribant, al collet.


La pala del Serrera, un altre dia ??

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Holes:
Va ser una sortida molt maca, encara q semblava que estavem a l'abril o maig. Vam suar la cansalada i més ;)
La caiguda de l'esquiador va ser impactant, però és curiòs que a cap dels dos ens agafès por. Vam assumir que si no portes el material adequat et pot passar això i com nosaltres en portavem no vam veure la pala com un risc.

Kepa ha dit...

ostras como molaaaaa!!!! en verano ya em gustó esa zona pero es que con nueve es la caña!!!! en ese refugio chiquitito estuvimos comiendo jejej

El cant català ha dit...

http://elnostrecant.blogspot.com/
http://elnostrecant.blogspot.com/
http://elnostrecant.blogspot.com/

AVERE K ET SEMBLA AKET BLOC DE LA MUSICA CATALANA..

Pekas ha dit...

Aprovecha pues... que no queda demasiada nieve por esas zonas...
:-))))))

Un saludo company... ya de vuelta... :-))))