Pic de Pedrons, 20-12-08

Aquest dissabte, amb el Xavi i la Klaus, marxem a fer el Pic de Pedrons, un classic.
La Mab, es queda a caseta, ja que arrosega cansament, de dos sopars seguits.
Quedem a Terrassa, i pugem cap a Pas de la Casa.
Un cops arribats a la frontera Franco-Andorrana, deixem el cotxe, tot just passat, el pont de Balandrar.
No som els unics, que hem decidit per aquesta classica sortida.
Preparem esquis, posem pells, i començem a pujar.
La neu, esta bonissima, i la veritat, es que te molt bona pinta, no costa gens de foquejar, i es veu tot tant blanquet.....
La Klaus, fins i tot emocionada diu: Quiero llegar ya, para empezar a bajar!!
De fet, l´hem de frenar, ja que imposa un ritme endimoniat!!
Anem pujant a bon ritme, tot seguint les traçes. Arribem a la carena, i ja veiem el cim del Pic de Pedrons.
El cim, es veu tot blanc, sembla que fins i tot es pugui arribar amb esquis fins dalt.
En poc més de dos hores, ja som a dalt, tot i que hem provocat una mica de retencions, en el flanqueig final, que mena cap al cim.
El Xavi i jo, arribem amb els esquis als peus, la Klaus, els ha deixat al collet.
Fem la foto de rigor, i decidim baixar, a tastar aquest pastis de neu.
La neu, es d´una qualitat excel.lent, una fina capa de pols la cobreix.
Gaudim tots de la baixada, girant, deixant-nos lliscar muntanya avall.
La veritat, es que dies com aquestos, son els que et fan gaudir, els que compensen tots els dies de penuries!!
Ah!! Per cert la Klaus, estava totalment emocionada, fins i tot es va treure l´espineta.