Ferrada Dibona al Monte Cristallino, 12 d´Agost de 2009.

Dimecres, 12 d´Agost, abans de que soni el despertador, ja estic despert.
Avui toca fer la 1º Via Ferrada a les Dolomites, suposo que els nervis o l’emoció, van per dins.
Ens llevem, i esmorzem.
El Xavi, la Klaus i jo, anem a fer la Via Ferrada Dibona. La Mabel i l´Oscar, aniran a fer un tomb per les “Tre Cime di Lavadero”.
La Dibona, es una via ferrada de dificultat mitja, amb un desnivell de pujada de 200 metres, si és puja amb els telecabines , i un desnivell de baixada de gairebé 1600 metres.
Es una via ferrada, equipada amb un pont penjant, amb graons, amb molts trams de cresta aèria, i per afegir-li més interès el possible ascens al Cristallino d´Ampezzo (3008 m.).
Aquesta ferrada, combina trams d’antigues vies de la guerra.
Sortim de “Rio Gere”, i agafem la combinació de telecabines, que ens pugen fins al Refugi “Lorenzi” a 2932 metres d’alçada.
El viatge amb els telecabines, és curiós, ja que el primer, es un telecadira nou de trinca, però el segon, sembla una capsula d’emergència d’una nau espacial, extreta d’algun episodi d´”El Doctor Who”.
Amb l’ajuda d’uns amables empleats del telecabina “espacial”, entrem i sortim de les “cabines”, ja que ens empenyen per entrar i ens estiren per sortir.
Desprès de la nostra experiència “espacial”, enfilem ja cap al inici de la Ferrada “Dibona”.
Hem de fer cua, per pujar pels graons, que marquen l’entrada, però a mida que la ferrada va avançant, la gent és va dispersant.
Fa fresqueta, i la gent va abrigada.
Tant sols arrencar la ferrada, ja creuem un pont penjant de 27 metres de llarg, que travessa un barranc.
Passat el pont, ja comença l’espectacular cresta del Cristallino.
Seguint la cresta arribem a la “Forcella Grande”(2784 m.) i aquí ens desviem cap al “Monte Cristallino” (3008 m. ), fem unes fotos, i tornem cap a la “Forcella”.
Continuem per la ferrada bordejant la “Cresta Bianca” i arribem a “Forcella Padeòn”, on hi ha una antiga barraca de la guerra, reconvertida a refugi lliure.
Fem un mos, i continuem. en direcció la “Forcella del Veccio”, on nosaltres ja cansats de la llarga i entretinguda cresta, decidim prendre l’escapatòria i anar a buscar la “Val Padeòn” i tornar ja cap a “Rio Gere”, on ens esperen la Mabel i l´Oscar.
Per celebrar la nostra primera ferrada dolomítica, ens prenem una “Birra”.
Tot prenent la “Birra”, compartim les experiències mútues amb els companys.