Via ferrada "Finanzieri", 16-08-09.

Avui també es presenta interessant el dia.
Anem a fer la Via Ferrada “Finanzieri”, una via ferrada “particularment difícil”, amb passos força atlètics, i buscant la verticalitat, o sigui si hi ha vertigen, abstenir-se!
És una via ferrada, a la vora de Canazei, què és on estem instal·lats, i serà la nostra ultima activitat conjunta, ja que la “Companyia de les Dolomites”, avui és dissoldrà, ja que el Xavi, l´Oscar i la Klaus, desprès de fer l’activitat, ja marxem cap a Barcelona, en canvi la Mabel i jo, encara podrem gaudir un parell de dies més de les Dolomites.
Diumenge , 16 d´Agost.
Ens llevem i esmorzem tranquil·lament un Café al càmping de Canazei.
Paguem el càmping i marxem al poble veiem d´Alba-Pernia, on la Klaus, el Xavi i jo, prenem el telefèric que ens puja fins a l’estació de Ciampac ( 2147 m.).
L´Oscar i la Mabel, han decidit pujar del tiron desde Alba, tot caminant, i desprès fer alguna volteta per la vora del Refugi de Ciampac, i desprès de la via ferrada, trobar-nos i baixar tots plegats.
Baixem els tres “ferraters” del telefèric, i prenem el camí que ens porta a l’inicií de la ferrada.
Ens equipem i entrem tot just abans d´una parella, formada per pare i filla.
Al començament de la ferrada, ja veiem que la roca, no es tant agraïda com la de la “Brigata Tridentina”, la roca, és un pel més descomposta.
Deixem passar a la parella que ens trepitja els talons, i seguim endavant.
Arribem a una part on la roca esta mullada, i relliscosa, per a més dificultat, és un tram vertical, sense grapes, i on t’has d’agafar al cable, i tirar amunt.
El Xavi, passa el primer, la Klaus el segueix, i finalment tanco jo.
Amb tot això, cauen pedres de dalt,i la Klaus i jo intentem esquivar-les, però tot just jo estic en la línea vertical de caiguda.
M’ajupo, m’agafo ben fort al cable, i espero a que passin les pedres pel meu voltant, alguna pedra, m’arriba a tocar....( Me cago en su p*** madre... penso per a mi).
Han estan la parella que ens precedia, que van pujant sense anar amb compte de tirar res., i a sobre ni han demanat disculpes ni res...
Amb una mica de por i respecte, tirem endavant.
Hem de pujar fins al Pic de Collaz (2713 m. ).
Arribem a una part molt vertical,fins i tot desplomada, esta molt ben equipada, amb grapes a banda i banda de un díedre.
Disfrutem força, tot tibant-li!!
Ja estem gaire bé a dalt i ens afanyem pujar , ja que el dia s’està posant negre, i fins i tot cauen algunes gotes, que ben aviat, és converteixen en plugim.
Em poso el gore, i a tota castanya, arribem dalt del cim!
No fem ni fotos, i tirem cap a baix, de baixada, trobem uns passamans, i ens agafem per que en algun tram , la roca rellisca.
Ens adelanta un xicot,, que per cert m’ha obsequiat amb la segona pedrada del dia, (m’abstinc de fer públic els meus pensaments en aquell moment).
Ja sembla que deixa de ploure, i ja amb més calma, anem baixant, per un paratge solitari, i que sembla llunàtic.
Arribem a un collet, i prenem un mos.
Continuem fins arribar al Refugi de Ciampac, on ens trobem amb l´Oscar i la Mab.
Prenem el telefèric de baixada, i marxem cap a Canazei, on comprem unes pizzes per endur, que prenem a la mateixa plaça del poble.
Ens separem, amb una sensació de tristesa i uns cap a Barcelona i uns altres cap al Passo di Sella, on la Mab i jo, passarem la nit.