"Les Baumes Corcades", 10-10-09.

Dissabte, 10 de Setembre.
Hem quedat la Mab, el Xavi, la Klaus i jo, a Centelles.
Anem a fer la ja clàssica ferrada de “Les Baumes Corcades”.
La Mabel i jo, ja l’hem feta varies vegades, acompanyant al Roger, a l´Oscar i al Juan, i per lo tant ja ens la coneixem bastant.
En canvi, el Xavi, l’ha fet un o dos cops, i la Klaus, no l’ha feta cap vegada, i li te unes ganes terribles.
Aparquem els cotxes, i ja veiem, que serà una romeria, ja que costa trobar un forat, on deixar els cotxes.
Ens equipem i ens dirigim a l’inicií de la Via Ferrada.
Ja hi ha cua!!
Esperem que sigui el nostre torn, i ens enfilem per la roca.
Anem fent fins l’inicií del pont penjant, allà la Mabel i jo, prenem la drecera, ja que hi ha 10 o 12 persones, esperant per passar el pont.
El Xavi i la Klaus, esperen pacientment el seu torn, i nal tres els esperem a l’altre costat del pont.
Vora una hora desprès, els hi toca el torn.
I xino-xano, concentrats en el llarg recorregut de 60 metres,el passen.
Una vegada, ens trobem de nou, reprenem la Via Ferrada, i fem el llarg flanqueig, que ens porta al desviament, cap a la variant més fàcil o la més difícil, nal tres tirem cap a baix, ja que anem a buscar la variant més difícil. En el descens ens trobem la famosa “cabra” que esta acompanyada.
Li fe fotos,i ella espera pacientment a veure si li donem quelcom de menjar. Veient que no li fem cas, passa de nal tres.
Continuem i arribem al segon desviament, amb una variant difícil i l’altre més senzilla.
El avi, tot sol, decideix tirar per la part més difícil, i la Klaus, la Mab, i jo li tirem per la part més fàcil.
Ens trobem a dalt, i ja tant sols ens resta supera el tram de l’escala, i un petit però empipador desplom.
Finalment, arribem a dalt del Puigsagordi. Punt final de ja aquesta clàssica ferrada.
Ja tant sols ens queda baixar pel camí fins els cotxes, i buscar algun bar, on ens facin un entrepà!