Montardo, 2883 m. 22-11-09.

Diumenge, 22 de Novembre. 6,15 del mati.
Sona el despertador,i ens comencem a despertar, hem dormit al final de la pista que va de Arties fins al Pontet de Rius (1650 m.)
A l’autocaravana del costat la gent del Foment, ja ha començat a fer soroll, i ja no queda més remei que llevar-se.
Avui toca pujar el Montardo (2883 m.), una de les muntanyes, que tot i no ser la més alta de la Vall d’Aran, si què es una de les més emblemàtiques, i amb millor vistes de la contrada.
Aquesta vegada, la Fomentada, som: La Christine, l´Oscar, el Miquel J., el Miquel P., el Jordi C., el Josep Mª, l’Imma, la Mab, el Basilio i jo.
Esmorzem i vora quarts de vuit, arranquem en direcció al Refugi de la Renclusa
(2010 m.).
Allà recollim a l´Antonio i el Jordi S., que van pujar a passar la nit, al Refugi.
Una vegada, tenim tot el grup a punt, comencem a pujar en direcció el Coret de Oelhacrestada (2470 m.)
Ens encigalem entre el grans blocs granítics, ja que entre la espessa boira, i la neu que cobreix les fites, perdem el camí.
Finalment arribem al Coret de Oelhacrestada. Trobem les fites que ens guien cap al Montardo, i les seguim.
Quant ja estem remuntant les primeres pales nevades, la boira desapareix, i el dia ens regala unes precioses vistes del proper Estany des Monges, i del cims més propers.
Continuem enfilant cap amunt, i finalment ens plantem davant de la pujada final.
No calen grampons, ja que la neu, no esta gelada, ni excessivament dura, i a més ja hi ha traça oberta.
La Fomentada,arriba dalt del cim, tant sols amb l’excepció del Jordi S., que ha tingut que abandonar.
Fem les fotos de rigor, i reprenem forces, tot contemplant les fantàstiques vistes, que ens envolten, Aneto, Maladeta, Pa de Sucre, Tumeneia, Pica d´Estats, Besiberris....
Per baixar ens calcem grampons, per evitar qualsevol relliscada.
Ja de baixada, el Miquel J. El Josep Mª i jo, ens desviem per pujar ràpidament l´avantcim del Montardo.
Ja de baixada, enllacem amb el grup. I per fi trobem el camí bo, que sense problemes, ens porta fins al Refugi.
Recollim al Jordi, i ja baixem cap als cotxes.
Parem a Arties a fer un mos, i cap a casa, que la Vall d’Aran, esta molt lluny, i ens queden gairebé 4 hores de cotxe.