Ferrada Regina de Peramola,05-12-09

Dissabte 5 de Desembre.
El Xavi, la Klaus, la Mab i jo, hem passat la nit,entre Oliana i Coll de Nargó.
Un desnivell de 330 metres, un pont penjant amb un buit que impressiona, uns quants ressalts desplomats, un excel·lent equipament, una roca agraïda, uns paratges salvatges,un pas dels que s’han de tenir fe.
Amb tots aquests ingredients, el còctel resultant: “Regina de Peramola”, la mítica via ferrada d´Oliana, una de les més llargues de Catalunya, i també una de les més freqüentades.
Vora quarts de deu, ja estem preparats i comencem a caminar, tot anant a buscar l’inicií de la via ferrada.
Som dels primers en començar, ja que davant nostre, tant sols hi ha una parella.
L’entrada a la ferrada, és d’aquelles que fan de filtre, un pas difícil pels baixets, amb el primer esglaó un pel allunyat, i un tramet vertical i “durillo”.
El primer tram fins al pont nepal.li, diguem que es vertical, però esta molt ben equipat i molt ben assegurat.
Creuem el pont nepal.li, que fa força impressió, i és que el buit, sembla que et vulgui empassar.
Ens trobem ja en el segon tram de la ferrada, sortint del pont, ens espera un tram també força explosiu i vertical, però també excel·lentment equipat.
I finalment, arribem al tercer tram.
Trobem un cartell que indica que no es apte pels nens, i és que apart de comptar amb alguns passos desplomats, ens trobarem amb el “pas de la fe” i es que creuar d’una paret a un altre, amb el buit als peus, i l’ajut d’uns graons i una cadena, no sembla molt tranquil·litzador, no?
Així i tot, ens enfilem per aquest tercer tram, i xino-xano, superant els passos més durs, i amb molta “fe”, arribem a dalt de tot.
Fem un mos, i les fotos de rigor,
Sense treure’ns arnes, casc i bagues, retornem pel camí equipat “Joan Nubiola”, que de fet sembla un altre ferrada. La baixada, és força entretinguda, ja què has d’estar atent, ens trobem fins i tot una mena de barranc.
Arribem a l’encreuament del segon i tercer tram, i aquí ja agafem el caminet normal de baixada cap als cotxes.
D’aquí enfilem cap a Organyà, per celebrar el nostre èxit, tot fent unes cervessetes.
I és que estem molt satisfets, ja que els records, que teníem d’aquesta ferrada, feta fa 8 o 9 anys enrere, eren totalment diferents.
Més tard enfilem cap a Andorra, en busca de la neu.....