Estany de Montmalús, 17-01-10
Diumenge 17 de Gener.
Hem passat la nit, la Mab i jo, a Ca l’Aina, una casa de colònies de Canillo.
Allà ens hem trobat amb en Jordi i en Carles, uns bons amics, que estan fent de monitors en un curset d’alpinisme del C.E.C.
Desprès d’un bon sopar, ens hem llevat amb energia, i amb ganes de fer quelcom, així que desprès d’esmorcar, ens dirigim cap a Grau Roig, a veure que podem fer per allà.
Esta tot impressionament blanc.
Fem un Café dels bons, a la cafeteria de l’estació, i ens preparem per foquejar una estoneta.
Remuntem pel “Chiqui-Park” fins arribar a la pista Montmalús, i al seguim fins arribar a l’Estany de Montmalús.
La Mab, em tempta de pujar-lo, però l’idea d’avui, era foquejar tranquil·lament, per que el genoll de la Mab, agafi musculatura.
La veritat em costa dir que no, perquè la veritat, el Montmalús, esta blanc, esta impressionant.
Pugem una miqueta més amunt, anem a buscar una pala maca per baixar-la.
Traiem pells, i baixem gaudint de la neu.
Enganxem la pista, i aquí ja baixem a tope, la neu esta impressionant.
Arribem al cotxe, la veritat, ens ha quedat un regust agredolç, per que la neu, estava brutal, era un dia d’aquells macos per pujar al cim però hem volgut ser conservadors amb el genoll Mabelià, i ara toca reposar forces per la setmana vinent.
Hem passat la nit, la Mab i jo, a Ca l’Aina, una casa de colònies de Canillo.
Allà ens hem trobat amb en Jordi i en Carles, uns bons amics, que estan fent de monitors en un curset d’alpinisme del C.E.C.
Desprès d’un bon sopar, ens hem llevat amb energia, i amb ganes de fer quelcom, així que desprès d’esmorcar, ens dirigim cap a Grau Roig, a veure que podem fer per allà.
Esta tot impressionament blanc.
Fem un Café dels bons, a la cafeteria de l’estació, i ens preparem per foquejar una estoneta.
Remuntem pel “Chiqui-Park” fins arribar a la pista Montmalús, i al seguim fins arribar a l’Estany de Montmalús.
La Mab, em tempta de pujar-lo, però l’idea d’avui, era foquejar tranquil·lament, per que el genoll de la Mab, agafi musculatura.
La veritat em costa dir que no, perquè la veritat, el Montmalús, esta blanc, esta impressionant.
Pugem una miqueta més amunt, anem a buscar una pala maca per baixar-la.
Traiem pells, i baixem gaudint de la neu.
Enganxem la pista, i aquí ja baixem a tope, la neu esta impressionant.
Arribem al cotxe, la veritat, ens ha quedat un regust agredolç, per que la neu, estava brutal, era un dia d’aquells macos per pujar al cim però hem volgut ser conservadors amb el genoll Mabelià, i ara toca reposar forces per la setmana vinent.
1 comentari:
Si, de lo conservadors que estem per respecte al genoll, ens comencem a semblar a l'Aguirre i l'Aznar, puaghhh. Estava "apetecible" la pujada, eh? A veure que ens permet aquest cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada