La Maladeta (3308 m.), 24-04-10.

23 d´Abril de 2010.

Sant Jordi.

Barcelona, bulleix en un ambient semi festiu, roses i llibres per tot arreu.

Naltres en canvi, carreguem tot el material i marxem a recollir a la Klaus a la sortida del curro.

També passem pel Bruc a recollir al Xavi, carreguem més material, i enfilem cap a Benasc.

Objectiu: La Maladeta (3308 metres) per la Canal de la Rimaya.

Arribem a Benasc, havent passat un parell de forts xàfecs pel camí, de Benasc, ens dirigim a Llanós del Hospital, i allà descarreguem la furgo.

Un voluntari, torna al Pàrking, a aparcar la furgo, i una vegada ja hi som tots a punt, vora les 20,00 hores, enfilem cap al Refugi de “La Renclusa”.

Tot seguint les traces, flanquejant i enfilant-nos pel costat de la pista, arribem vora les 22,00 hores al Refugi, encara es obert, i molt amablement ens acullen.

Sopem els entrepans preparats per la Mab, un got de llet amb Cola-cao, i a fer nones, que demà toca matinar.....

Sona el despertador, però costa llevar-se la veritat hem dormit d’aquella manera, roncs, sorollets, vaja els inconvenients de dormir en un refugi.....

Baixem a esmorcar, i el vestíbul del refugi es un formiguer de gent, anant i venint, preparant les motxilles....Esmorzem, ens preparem i calcem els esquis.

Sortim vora les 07,05, i la neu esta força gelada, veiem que alguns esquiadors rellisquen pels vessants gelats, per lo tant optem per calçar ganivetes.

Xino xano, anem pujant, sense parar, però amb un ritme suau i constant......Ens separem la Mab i jo anem a buscar les pales de la dreta i el Xavi i la Klaus, les pales de l’esquerra.

Ens retrobem de nou, i ja enfilem en direcció els Portillones.

Darrera nostre, ja venen la gent de l´Open Maladeta, son un fotiment de gent i per sort, tots van en direcció l´Aneto.

Enfilem ja pel Glaciar de la Maladeta, i arribem al peu de la Canal.

A peu de la Canal, la Mab i l Klaus, decideixen baixar, prefereixen assegurar la neu de baixada, i gaudir d’una bona esquiada.

El Xavi i jo, calcem els grampons i sense rumiar-ho gaire, ens enfilem per la Canal.

La neu es abundant, esta un pel dura, i la veritat, esta força més dreta que altres vegades.

Anem progressant força ràpid , i en poca estona, arribem a la sortida de la Canal.

Finalment arribem al cim.

Fem unes fotos, i baixem, ja que no volem agafar la neu molt transformada.

Arribem a la Canal, i la comencem a davallar, costa més baixar-la que pujar-la.....

Finalment, arribem als esquis, canviem grampons per esquis, i ens tirem cap a baix.

La neu, a dalt esta força bona, ja que una fina capa de neu pols, ens fa gaudir de cada gir.

Una mica més baix, ja hem d’anar triant les orientacions, tot buscant la neu menys transformada.

Ja veiem la Renclusa, i en un llarg flanqueig per la dreta, arribem sense treure esquis!!

Allà ens esperen la Mab, la Klaus, i unes tasses de brou, cortesia de l´Andoni, un dels guardes del refugi.

Un cop descansats, refem les motxilles i deixem la Renclusa per tornar cap a la furgo.

La baixada es força feixuga, per que la neu a questa alçada i a questes hores, ja sembla més caldo que un altre cosa.

Fent equilibris, sortejant un rierol, pedres, arbres , i obstacles varis, arribem a Llanós del Hospital.

D’aquí cap a Pla de Senarta, a fer un picnic, i tot seguit cap a Benasc a fer una cervesa!!