Grand Paradiso, 4061 metres!!

Diumenge, 23 de Maig.

Un cop esmorzats, la resta del grup, ens afanyem en no ser els últims en sortir del Refugi.

Així i tot, sembla que no ho aconseguim.....

Arranquem del refugi, amb un cert neguit, serem capaços d’assolir el nostre primer 4mil amb esquis de muntanya, serà molt feixuga la pujada,.....

Anem fent sobre una neu força gelada, ja que és força d’hora, i el sol, encara no ha transformat la neu....

Optem per posar ganivetes.

Quant arribem vora els 3mil metres, la Klaus, ens deixa, ja que les butllofes dels peus, li fan una mala passada,ens deixa i torna cap al refugi...

La pujada, es suau, però constant, llarga.....

L´Ivan també ens deixa, vora els 3200 metres d’alçada...

Ara ja tants sols quedem el Xavi, la Maria i jo.

Cada cop vaig més a poc a poc, i es que aquesta llarga pujada m’està matant, sort que el Xavi i la Maria, van estirant de mi....

Finalment, gracies als ànims dels meus companys, arribo al collet que mena al cim del Grand Paradiso, allà la Maria i jo, que estem “més fosos que un formatge en un bikini”, esperem al Xavi, que ha anat a donar un petó a la Madonna.

Descansem una mica, recuperem forces, gaudim de les espectaculars vistes, de la companyia, de l’aire pur, del cel blau.....

Calcem esquis de nou, i baixem lliscant per una espectacular neu “powder” , gaudim de cada gir, i en molt menys del que ens pensàvem ja som al refugi, allà ens retrobem amb els companys caiguts, i recuperem forces amb una “Moretti”