Sant Joan 2010, Una volta pels voltants dels Eristes
Sant Joan 2010.
Amb el Xavi i la Mab,marxem en direcció Chia.
La nostra intenció per aquest pont de 4 dies, és anar a fer els Eristes,un grup de tres mils, que no son excessivament coneguts ni transitats.
Divendres. DE camí, parem, a Balldellou, a escalar una miqueta, ja que el nostre objectiu del divendres, és arribar als Ibons de Barbarissa i plantar la tenda.
Arribem al poble de Chia, i prenem la pista que mena cap al port de Gistain, no es que estigui en molt bon estat, però encara es fa prou bé, a poc a poc i amb bona lletra....
Del port de Gistain, prenem un altre pista, però aquesta ja esta en pitjor estat, i fem uns quants kilòmetres, finalment deixem la furgo en un pla, carreguem motxilles i continuem a peu.
Sembla ser que aquesta sortida no serà fàcil, ni agraïda, ja que tant sols començar a caminar ja trobem les primeres dificultats.
La primera, el riu que hem de creuar baixa massa ple d’aigua, i no trobem cap pas evident....
Desprès de mirar i remirar, solució practica:botes fora, i a mullar-se les cames fins els genolls.
Continuem caminant, i més endavant trobem la mateixa dificultat, finalment el Xavi i jo, trobem un pas, un pel delicat, però creuem el riu.
La Mab, no ho veu clar, i decideix mullar-se les cames s de nou....
Finalment arribem als Ibons de Barbarissa.
Estem totalment sols, i plantem la tenda al final dels llacs.
Sopem de fogonet, i a dormir....
Dissabte.
Sona el despertador, i la Mab, no ha passat gens de bona nit, tota la nit, tossint, sembla que te una febrada.
Vaja!!
No esta en condicions de fe res.
El Xavi i jo, la deixem a la tenda, ben abrigada, i marxem en direcció l´Ibon Chelau.
La nostra intenció, es anar als Eristes donant la volta fins al Coll d´Eriste.
Pugem primer a traves d’una tartera de grans blocs, desprès travessem un “nevero”i finalment, arribem al Ibon Chelau, la nostra sorpresa, és que esta totalment “chelau, i per agafar aigua, el Xavi,ha de picar el gel....També aprofita per gramponar-se la cama.
Consultem el mapa, però no veiem gens clar el camí, les fites no sobren...
Ens arribem a un collet, i veiem l’altra Ibon Chelau, sembla que hi ha fites, però s’ha de baixar per una pala gelada,que imposa força respecte.
La travessem i intentem guanya la carena , la veritat el camí, no es evident, anem tard d’horari, i les cames les noto feixugues.
Parlo amb el Xavi, jo tornaré cap al Ibon Chelau, i l’espero, el anirà per la creta fins al Grand Eriste.
Ens separem, i cadascu, fa la seva.
Finalment ens trobem al Ibon Chelau, ha pujat al Gran Eriste,seguint la cresta, i ha baixat fins a l´Ibon Chelau, baixant per una canaleta.
Una vegada junts, baixem plegats cap als IBons de Barbarissa, i allà, ens trobem amb la Mab, que encara no esta fina...
Decidim recollir els trastos i baixar cap Benasc, a veure si allà millora.
Comencem a baixar i arribem a la furgo abans de que comenci a ploure, desfem la pista i arribem a Chia.
Allà cau un gran xàfec.
Arribem a Benasc, i plantem la furgo a Pla de Senarta.
4 comentaris:
Frío, frío en el río. Pobreta Mab., si es que mojarse los pises dos veces no puede ser bueno...
Klaus
Ixo s'ha de repetir més sovint, home!
Zona preciosa i ben solitària!
(Xavi)
Aixi m'agrada company... que no paris en cap moment... :-))
Bon estiu i bones vacances...!!!
Bon estiu i Bones vacançes, Pekas!
D´això es tracta, de no parar!!
Una abraçada copmpany!!
Publica un comentari a l'entrada