Pic d´Ombiere (2832 m.) 19-04-2011

19 d’abril.

Sona el despertador a les 05:25 AM.

Quin mal que fa això....

La Mab, ni s’immuta, està clar que ella es queda dormint.

A dalt al menjador , ens reunim el Xavi, l’Adam i jo, prenem un bon esmorzar, i marxem.

Agafem les furgos, i pugem fins als “Chalets de Fontcouverte”, a 1857 metres d’alçada, més endavant la pista esta tancada.

Sembla que haurem de carregar els esquis una estona, per que la neu es veu força amunt, calculem que la trobarem vora els 2000-2100 metres d’alçada.

No som els únics, ja que al pàrking , hi han varis cotxes, amb gent ja equipant-se.

Ens preparem , posem pells, i carreguem els esquis a la motxilla.

Anem pujant a traves del bosc, tot seguint el GR-57 , en direcció el Refugi de Chardonnet.

Passem pel costat dels “Chalets de Laraux”, on hi ha alguna casa preciosa.

Continuem carregant amb els esquis a l’esquena i vora la cota 2000-2050, trobem una llengua de neu, que anem trampejant, i així tot fent trams d´”esqui-herba”, arribem a la cota 2100, on ja trobem la neu continua.

Ara anem foquejant per dins d’un bosc molt maco, i així foquejant sobre una neu costra, arribem al Refugi de Chardonnet.

Esta tancat el Refugi, aixi que no ens entretenim i li continuem tirant endavant.

Tenim dos opcions, anar en direcció els Lacs de la Casse Blanche o anar en direcció el Col du Raisin.

Com que sembla que la segona opció te més neu continua, decidim assegurar-nos la neu tant de pujada com de baixada.

Així que anem fent...

Arribem al Col du Raisin (2691 m.), un aparella de francesos, ja curtits , ens aconsella de seguir la carena i fer el Pic d´Ombiere (2832 m.)

Així que seguim en direcció el Pic d´Ombiere, tot arribant dalt del cim, trobem neu pols, quina alegria!!

Dalt del cim, esperem que s’obri el dia, per poder gaudir una mica de les vistes, però no hi ha manera, així que desprès de menjar una mica i de fer les fotos de rigor, li tirem cap a baix.

La neu no es meravellosa, però encara es deixa fer força bé.

Arribem trampejant per la neu, fins allà on es possible sense descalçar esquis.

Quan ja no queda més remei, esquis a l’esquena i fins al cotxe....

Per dinar a casa, i desprès una bona migdiada!!