Gorges du LLech, 23-07-11
23 de Juliol.
Pàrking de la pista de Villerach.
Ens llevem i esmorzem. Som el Roger i l´Antoni, els “brothers”, la Mab i jo.
Un cop esmorzats, arriben l´Ari, l´Albert i l´Adam.
Avui toca un dels barrancs més apoteòsics del Pirineu.
Amb un sol rapel obligat, la resta son tobogans i salts.
A més juguem amb avantatge, ja que portem l´Antoni, que es coneix el LLech de memòria, i el Roger, que te grans coneixements de barranquisme, ja que havia treballat com a guia. Així que gaudim de cada racó del LLech.
La pega que l’aigua esta molt freda, i la temperatura exterior no acompanya massa, i anem buscant sempre la llum del sol.
El LLech, és un barranc intens, sense pauses, amb ràpels, tobogans, salts, tot seguit, i l’adrenalina sempre esta a tope.
El moments més intensos per ami, van ser el primer tobogan de 8 metres, amb un descens vertiginós, el salt de 9 metres, que sembla que no arribis mai a l’aigua, la lanzadera, brutal!!!! un pedazo tobogan on quedes suspès a l’aire, i caus a l’aigua, i la sèrie de tobogans curtets, però seguits....
Uffffffff!!!!
Un gran barranc que s’ha de tornar a repetir!!!!
Etiquetas:
Barranquisme,
Pirineus
1 comentari:
Perracos!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada