dilluns, de setembre 19

Bhutan. Arribada a Paro. 07-09-11.

7 d´Agost de 2001.

Ens llevem, esmorzem i pugem en una mena de taxi, que ens porta al aeroport de Bagdogra.

D’allà surt el nostre avió cap a Paro, ciutat on esta l’aeroport de Bhutan..

Passem els controls de seguretat de la companyia aèria, i desprès passem els controls de seguretat de l’aeroport.

A la Mabel li requisen un encenedor i a l’Albert unes piles, no fos cas, que fossin armes de destrucció massiva.

Finalment pugem a l’avio, i ens relaxem, ja que les hostesses de la Druk Air, ens inspiren molta confiança i serenitat.

Fugim del tràfec de l’Índia buscant la pau de Bhutan.

El vol durant molt poca estona, i aterrem a Paro.

Es un aeroport petit, sense fingers, baixem de l’avió per les escales i anem a fer la cua dels Passaports.

Allà tenim el primer inconvenient de tot el viatge, i es que el passaport de l´Ari, li queden menys de 6 mesos de validesa, i en certs països, no et deixen entrar!

Finalment solucionem el petit escull, amb l’ajut del nostra guia en Tashi, (tenim sort ja que Tashi Dale en buthanes vol dir bona sort) que ens ve a buscar i signa uns papers fent-se responsable de qualsevol incident.

Recollim les maletes, i sortim amb el nostre guia,en Tashi, que es una persona tranqui-la i afable.

Hem perdut un parell d’hores al aeroport, però finalment estem dins del país de la felicitat!

Pugem a la furgoneta de la nostra agencia al Bhutan, i ens dirigim al centre de Paro.

Allà visitem el mercat, passegem una estoneta per les botiguetes del centre i finalment, fem una parada per dinar en un típic restaurant apte pels turistes( i es que al Bhutan, encara fan el menjar més picant que a l’índia!!)

Per dinar ens posen un plat nou: l’arròs vermell que es típic del país, patates, momos de formatge, i pollastre, dinem força be, prenem el te amb en Tashi, que ens explica quin serà el planing del viatge.

Fem un petit canvi, i decidim que val la pena, anar a Bhuntang, a l’altre punta del país, tot i que el viatge ens portarà moltes hores de cotxe.

Desprès de dinar fem una visita al temple de Rinpung Dzongh. És un temple enorme, i molt ben cuidat. Com tots els Dzonhgs te part administrativa i part religiosa.

El visitem per dins, i desprès donem una volta per l’exterior.

Despres de la visita marxem a veure un parell de Dzhongs més i finalment cansats desprès de tot el tràfec del dia, arribem al nostre hotel, i ens quedem impressionats, es un Hotel-spa de categoria. El Nak Sel Hotel, que resulta que es propietat de la mestressa de la nostra agencia, i com que es temporada baixa ara el te força buit!

Gaudim d’un bon bany en aquest súper hotel, i baixem a sopar.

Bhutan sembla que promet!