Bastiments, 08-05-10.

Que seria d´una temporada d´esqui de travessa, sense pujar el Bastiments?
Doncs que no seria una bona temporada.....
I finalment, tot i què es va fer esperar, varem poder anar a Vallter, a pujar el nostre clàssic.
El Dissabte 8 de Maig, aprofitant les darreres neus, varem estrenar la temporada al Pirineu més Oriental.
Pujada amb la neu un pel dureta a primera hora i baixada amb neu primavera molt canviant a la part de baix.
Un plàcid Coll de la Marrana, sense cap mena de dificultat, i una bona baixada per la pala, gaudint dels ultims girs de la temporada.

La Maladeta (3308 m.), 24-04-10.

23 d´Abril de 2010.

Sant Jordi.

Barcelona, bulleix en un ambient semi festiu, roses i llibres per tot arreu.

Naltres en canvi, carreguem tot el material i marxem a recollir a la Klaus a la sortida del curro.

També passem pel Bruc a recollir al Xavi, carreguem més material, i enfilem cap a Benasc.

Objectiu: La Maladeta (3308 metres) per la Canal de la Rimaya.

Arribem a Benasc, havent passat un parell de forts xàfecs pel camí, de Benasc, ens dirigim a Llanós del Hospital, i allà descarreguem la furgo.

Un voluntari, torna al Pàrking, a aparcar la furgo, i una vegada ja hi som tots a punt, vora les 20,00 hores, enfilem cap al Refugi de “La Renclusa”.

Tot seguint les traces, flanquejant i enfilant-nos pel costat de la pista, arribem vora les 22,00 hores al Refugi, encara es obert, i molt amablement ens acullen.

Sopem els entrepans preparats per la Mab, un got de llet amb Cola-cao, i a fer nones, que demà toca matinar.....

Sona el despertador, però costa llevar-se la veritat hem dormit d’aquella manera, roncs, sorollets, vaja els inconvenients de dormir en un refugi.....

Baixem a esmorcar, i el vestíbul del refugi es un formiguer de gent, anant i venint, preparant les motxilles....Esmorzem, ens preparem i calcem els esquis.

Sortim vora les 07,05, i la neu esta força gelada, veiem que alguns esquiadors rellisquen pels vessants gelats, per lo tant optem per calçar ganivetes.

Xino xano, anem pujant, sense parar, però amb un ritme suau i constant......Ens separem la Mab i jo anem a buscar les pales de la dreta i el Xavi i la Klaus, les pales de l’esquerra.

Ens retrobem de nou, i ja enfilem en direcció els Portillones.

Darrera nostre, ja venen la gent de l´Open Maladeta, son un fotiment de gent i per sort, tots van en direcció l´Aneto.

Enfilem ja pel Glaciar de la Maladeta, i arribem al peu de la Canal.

A peu de la Canal, la Mab i l Klaus, decideixen baixar, prefereixen assegurar la neu de baixada, i gaudir d’una bona esquiada.

El Xavi i jo, calcem els grampons i sense rumiar-ho gaire, ens enfilem per la Canal.

La neu es abundant, esta un pel dura, i la veritat, esta força més dreta que altres vegades.

Anem progressant força ràpid , i en poca estona, arribem a la sortida de la Canal.

Finalment arribem al cim.

Fem unes fotos, i baixem, ja que no volem agafar la neu molt transformada.

Arribem a la Canal, i la comencem a davallar, costa més baixar-la que pujar-la.....

Finalment, arribem als esquis, canviem grampons per esquis, i ens tirem cap a baix.

La neu, a dalt esta força bona, ja que una fina capa de neu pols, ens fa gaudir de cada gir.

Una mica més baix, ja hem d’anar triant les orientacions, tot buscant la neu menys transformada.

Ja veiem la Renclusa, i en un llarg flanqueig per la dreta, arribem sense treure esquis!!

Allà ens esperen la Mab, la Klaus, i unes tasses de brou, cortesia de l´Andoni, un dels guardes del refugi.

Un cop descansats, refem les motxilles i deixem la Renclusa per tornar cap a la furgo.

La baixada es força feixuga, per que la neu a questa alçada i a questes hores, ja sembla més caldo que un altre cosa.

Fent equilibris, sortejant un rierol, pedres, arbres , i obstacles varis, arribem a Llanós del Hospital.

D’aquí cap a Pla de Senarta, a fer un picnic, i tot seguit cap a Benasc a fer una cervesa!!

Setmana Santa 2010, Alps Francessos.

Aquesta Setmana Santa, la hem passat als Alps, en concret a la zona de Val Thorens, a l’estació d’esquí de Les Menuires. A la zona de les Tres valls.

Varem arribar dilluns a mitja tarda, desprès d’un viatge de gairebé 8 hores.

Varem localitzar el nostre apartament, a la Residence Caron, i també varem localitzar la zona comercial del poble.

Ens varem instal·lar al nostre petit apartament, i a fer plans pels propers dies, sempre i quant la meteo ho permetés.

Dimarts al mati, ens llevem d’hora, amb l´intenció de fer pista, per conèixer una mica la zona.

Anem a comprar els forfaits, i ens trobem que degut al fort vent, hi ha remuntadors tancats, i la connexió amb Val Thorens, també esta tancada.

Decidim anar a buscar les pells, i remuntar fins al modest cim de Roc Noir, a les pistes de Les Munires.

Posem pells, i anem remuntant les pistes, amb una forta ventada, aconseguim arribar dalt del modest cim....

Han estat vora de 600 metres de desnivell, però jo vaig un pel tocat, i és que tinc un fort dolor a les lumbars, serà que em faig gran?

Trèiem pells, i baixem per les pistes, finalment arribem al nostre apartament, i fem un bon àpat

Dimecres, ens llevem i la meteo fins al migdia, sembla boa, però desprès s’espatlla.

Fem pista, però avui amb tot el domini desde Les Menuires fins Val Thorens, el forfait costa

43 €, però hi ha pistes per tot arreu....

No parem en tot el matí, baixem blaves, vermelles, alguna negra, fora pistes molts!!!

És una passada, amb aquesta neu, pots fer virgueries.....

Cap a les dues del migdia, ja estem K.O., decidim tornar a l’apartament, i dinar i descansar, ja que jo encara tinc les lumbars tocades i la Mab, te el genoll inflat, semblem un parell d’avis?

Dijous, ens llevem amb una forta nevada, neu i més neu, i més neu......

Entre la nit del dimecres i el dijous, han caigut gairebé mig metre, amb un fort vent, i continua nevant......

Decidim fer el gos, en el bon sentit de la paraula, jeure, menjar, i jeure.....

Al tarda, el dia s’obre, fem una volta per la zona.....

Divendres, el millor dia de la Setmana santa, serà per que demà ja tornem?

Un cel net, blau, i una neu pols increïble, orgasmatica!!!

Sense rumiar-ho gaire, pillem forfaits, i a esquiar!!

Directament, anem a Val Thorens, i fem gaire bé totes les pistes de la zona, el telefèric ens porta fins dalt del Mont Caron, a més 3000 metres d’alçada, i fem una baixada d’aquelles dignes de recordar, també esquiem pel Glaciar du Bouchet, i per moltes més pistes.....

Al final, ja estem rebentats, i decidim tornar cap a l´ apartament.

Dissabte, avui és el dia de la nostra tornada, i la veritat, és que fa un dia també espectacular, sembla que la meteo, ens hagi gastat una broma....

Recollim els trastos, carreguem el cotxe i cap a casa....

Desprès de gairebé 7 hores de viatge, arribem a la frontera de la Jonquera, i uns senyors molts simpàtics, ens fan parar per mirar-nos la documentació del vehicle, aishhhhhh!!!!!

Al final , arribem a caseta!!

Els Arreplegats a Port del Comte, 14-03-2010

Diumenge, 14 de Març de 2010.

Avui, som una colla de “arreplegats”, l´Alex “2” i la Gemma, del curset d´Allaus, en Joan de Manresa, la Cèlia i l´Adam,el Xavi, la Klaus, la Maria, la Mabel i jo.

Vaja una bona colla!

Desprès de la gran nevada, ens hem decidit per anar a fer el sempre agraït “Pedro dels Quatre Batlles”, i així poder iniciar a l´Alex” 2”, en el sofert mon de l’esquí de muntanya.

Arribem vora les 9.00 del mati al Pàrking del Sucre, on ja ens esperen el Joan, l´Adam, la Cèlia, el Xavi i la Klaus.

Un cop tots presentats, ens equipem i en un ambient distes i relaxat, anem pujant.

La pujada es fa agradable, disfrutant de la companyia, del dia i de la neu.

Arribem dalt del cim, i trèiem pells, tots exceptuant l´Adam i la Cèlia, que tenen ganes de baixar pel vessant oposat i tornar a pujar.

Fem les fotos de rigor, i cap baix!

En poca estona ja som al Pàrking, tot gaudint de la neu.