Pic de Château Reynard (2989 m.) 12-04-09

Diumenge, 12 d’abril.
Ens llevem amb un dia força gris, tot i que no neva.
Avui ens separem el David, la Maria i l´Ivan, van a fer el Pic de Caramantran, i el Xavi, i jo, acompanyats per l´Oscar, la Klaus, i el Roger, anirem a fer el Pic de Château Reynard.
Es un Pic de 2989 metres d’alçada. Sortint desde Saint-Véran, el desnivell, són 950 metres.
Sortim desde el mateix poble de Saint-Véran.
Ens calcem els esquis desde darrera de l’església, i comencem a pujar.
Anem fent, xino-xano, l´Oscar que va amb raquetes, te més problemes, ja que fins i tot amb les raquetes, s’enfonsa.
Arribem a l´inici del Remuntador “Grand Serre”, aquí l´Oscar i el Roger, decideixen quedar-se, ja que arrosseguen molèsties físiques.
La Klaus, ens acompanya un trosset més, per fer un pel més llarga la seva baixada.
Ara ja tant sols quedem el Xavi, i jo, i continuem la marxa. Anem a trobar les traces d’un grup, que anava davant nostre, i quedesde el final del Remuntador, va a buscar un recorregut preciós.
Passem per paratges realment alpins, amb una boira que ho cobreix tot…..
Finalment ja arribem al collet, desde aquí ja es veu l’observatori meteorològic del Pic de Château Reynard. Deu ni do, posar un observatori aquí dalt……
Arribem al cim, i ens fem les fotos de rigor, mengem una miqueta, i traiem pells.
Intentem fer alguna foto en direcció Col de Agne, però la boira ho cobreix tot.
Comencem el descens, però la boira, ens fa dubtar, ja no veiem per on baixar, i decidim seguir les traces de baixada del grup anterior.
La cosa és posa interessant, ja que és una baixada força dreta, sostinguda, i a palpentes.
De quan en quan la boira és dil.lueix, i podem veure la direcció a seguir….
A dalt la neu, esta fantàstica, neu pols, de bona qualitat, però ja a baix, ja esta més pesada, costa encadenar els girs, i ja anem cansats….
Veiem ja les cases de Saint-Véran, enganxem una pista un pel planera, que ens obliga a remar, i ens trobem una família de marmotes….
Ja estem a baix de tot i amb aquesta ascensió al Pic de Château Reynard, acaba la trilogia del Queyras.

Le Pic Cascavalier (2576 m.) 11-04-09

Dissabte ens llevem d’horeta, hem quedat a les 8,15 del mati a l’alberg de Saint-Veran, per anar a fer el Pic Cascavalier ( 2.576 m.).
El dia , s’aixeca amb més neu, continua nevant…..
Em recullen l´Ivan, la Maria i el David, i baixem cap a “Le Raux”, on ens espera el Xavi,, que ha passat la nit amb la furgo allà a baix.
Sortim en direcció el “Pont du Molin”, el creuem, i enfilem bosc amunt, tot seguint unes fites grogues marcades als arbres, anem en direcció “Curlet”.
Anem pujant a traves del bonic bosc, i trobem la “Cabane de Lamaron”.
Allà, si un vol, es pot desviar cap a la “Croix”, per resseguir la “Crête de Curlet”, o seguir remuntant la vasta vall.
Nal tres optem per l’opció de resseguir la vall.
Es una vall ampla, blanca, amb una pujada força suau,tot i que els metres finals, son força drets.
El temps, no ens ajuda gens, ja que continua nevant, i de quan en quan fa força vent, però naltres anem fent, xino-xano, però endavant.
Finalment arribem al collet, amb la neu glaçadeta.
Del collet al Pic, ja no queda res, un flanqueig, i fem cim!!
Ja en portem dos, dos cims als Alps.
Fem les fotos de rigor, i ens preparem per la disfrutona baixada, anem a tastar l’autèntica neu “powder” dels Alps, ja que porta dos dies seguits nevant.
Comencem a baixar, tot xalant , parem a recuperar l’alè, i tots tenim un somriure dibuixat als llavi. Avui la neu, esta impressionant, i estem difrutant d’allò més.
Arribem a la Cabana, i d’allà, anem a buscar la Vall, però ja al final de la Vall, ens trobem les restes d’un allau, de dimensions impressionants, l’esquivem pel costat, a mig camí entre el bosc i la vall.
Finalment tornem a arribar al “Pont du Molin”, el creuem i remuntem cap a “Le Cros”, i d’aquí amb els esquis a l’esquena, arribem a “Le Raux”, on tenim els cotxes.
Ara ja no neva, ara plou….Però estem molt contents, ha estat un bon dia!!

Cime de Combe Crose (2674 m.) 10-04-09

Divendres, 10 d’abril, ens llevem encara un pel cansats del llarg viatge fins a Saint-Véran.
El dia no acompanya gaire, per no dir gens, esta força tapat, i van caient fines volves de neu.
Avui, es un dia per fer quelcom tranquil·let, i seguint els consell de la Jacqueline, la mestressa de l’apartament de l´Ivan, la Maria i el David, ens decidim a fer el Cime de Combe Crose, és un pic de 2674 metres d’alçada, i te un desnivell de poc més de 634 metres, esta a sobre de mateix de Saint-Véran , a dalt de tot de les pistes d’esquí.
És un cim fàcil, sense perill d’allaus, i en cas de boira o mal temps, no te complicacions.
Sortim desde l’apartament de la Jacqueline, a l’altre punta del poble de Saint-Véran.
Som el Xavi, la Maria, el David, l´Ivan i jo. Quedem a les 8.30 del mati, i arrenquem a les les 9.00.
Creuem les pistes, i ben be, no sabem si tirar pel dret, o flanquejar un ple a l’esquerra, per guanyar la lloma, i així fer la pujada més suau.
Xino-xano, anem fent, ara fent voltes cap a la dreta cap a l’esquerra, tirant pel dret….
Arribem a l’aresta i la resseguim, la boira ho cobreix tot, i la veritat, la visibilitat, gaire bé es nul·la.
Finalment, ja som dalt del cim. És el nostre primer Cim als Alps!!
Arribem a la Creu, i fem les fotos de rigor. Trèiem pells, el David es prepara la taula de snow, i tots baixem lliscant, fent unes esses com mai a la vida, i es que amb aquesta neu, és força fàcil esquiar!
Abans d’arribar esquiant a Saint-Véran, el Xavi i jo , ens separem del Ivan, la Maria i el David, i anem cap al mig del poble, anem a parar per sobre de la Plaça de l’església.
Arribem a l’apartament abans de quarts d’una!!
Quina passada!!
Una dutxeta, i a dinar.