dilluns, d’agost 31

Viatge fins les Dolomites i passeig per Cortina d´Ampezzo, 9 i 10 d´Agost de 2009

Diumenge, 9 d´Agost, sona el despertador molt d’hora…..
De Barcelona, sortim la Mabel, la Klaus, l´Oscar i jo. Hem quedat amb el Xavi, a prop de Milan, ja que ell ha estat una setmaneta amb la seva germana, l’Anna, als Alps, estrenant-se amb el tema dels 4mils. Han fet el Dom, el Castor i el Pollux.
L´Anna, torna desde Milan cap a Barcelona, i el Xavi, continua amb nal tres cap a les Dolomites.
Vora quarts de nou del mati, ja som a la Jonquera, parem a fer un cafè, i carretera i manta, fins passat Milan, on ens trobem amb el Xavi.
Dormim a la mateixa area de servei de l’autopista.

Dilluns, 10 d´Agost, torna a sonar el despertador…..
No és que haguem dormit molt, ja que en una area de servei, hi ha força tràfec…..
Prenem un autèntic cafè italià a la benzinera, i carretera i manta, fins a Cortina d´Ampezzo. La nostra porta d’entrada a les Dolomites.
Els últims quilometres de carretera fins a Cortina son pesats, ja que hi ha molta retenció.
Finalment arribem a Cortina d´Ampezzo, aparquem allà on podem, i fem un tomb pel massificat poblet.
Veiem moltes botigues de muntanya, i la Klaus, aprofita per comprar-se unes botes, ja que les seves estan a caseta. Que li farem…..
Fem un cafè, ja que s´ha d’aprofitar qualsevol oportunitat, per gaudir d’un excel·lent “espresso”….
Passem per un forn i comprem pa i “strudels”, una mena d’empanada farcida de panses, poma.....
Ja fugint del “caos” que impera a Cortina d´Ampezzo, baixem a dinar a un dels prats que hi ha sortint de la mateixa vil·la.
Desprès de dinar, aprofitem per fer un tomb per uns llacs que estan a la vora,on tot és força idíl·lic, les famílies van a pescar truites, a passejar, a prendre quelcom als restaurants refugis del costat dels llacs, vaja què tot és molt i molt maco, i tant sols falta “la Heidi i el Pedro”.
Com que al dia següent volem fer un tomb pels voltants de Cortina, marxem a dormir al Pàrking de “Rio Gere”, on ens fem lloc al costat de moltes autocaravanes i furgonetes.
Abans d’anar a dormir, passem pel restaurant, que hi ha al davant del Pàrking de “Rio Gere” i prenem una cerveseta.
Marxem a dormir, que estem un pel cansats, i es que un viatget de gairebé 1400 Km en dos dies, no és gairebé res, no?







2 comentaris:

Anònim ha dit...

Snif snif.....Quién no recuerda esos fantásticos strudels de manzana y esos espectaculares macciatos?.....

El hombrecillo de verde del lago que estaba con su hijo aun no había pescao ná cuando hiciste esta foto. No hizo caso al gran gurú de la pesca Xavi y a sus recomendaciones de cambiar de zona, je je..

Ostias, tio, esto de las páginas que se abren cuando entro en tu blog es una puta mierda.....

Óscar D.

Klaus ha dit...

mi careto de la primera foto es brutal. Madre mía