Viatge fins les Dolomites i passeig per Cortina d´Ampezzo, 9 i 10 d´Agost de 2009

Diumenge, 9 d´Agost, sona el despertador molt d’hora…..
De Barcelona, sortim la Mabel, la Klaus, l´Oscar i jo. Hem quedat amb el Xavi, a prop de Milan, ja que ell ha estat una setmaneta amb la seva germana, l’Anna, als Alps, estrenant-se amb el tema dels 4mils. Han fet el Dom, el Castor i el Pollux.
L´Anna, torna desde Milan cap a Barcelona, i el Xavi, continua amb nal tres cap a les Dolomites.
Vora quarts de nou del mati, ja som a la Jonquera, parem a fer un cafè, i carretera i manta, fins passat Milan, on ens trobem amb el Xavi.
Dormim a la mateixa area de servei de l’autopista.

Dilluns, 10 d´Agost, torna a sonar el despertador…..
No és que haguem dormit molt, ja que en una area de servei, hi ha força tràfec…..
Prenem un autèntic cafè italià a la benzinera, i carretera i manta, fins a Cortina d´Ampezzo. La nostra porta d’entrada a les Dolomites.
Els últims quilometres de carretera fins a Cortina son pesats, ja que hi ha molta retenció.
Finalment arribem a Cortina d´Ampezzo, aparquem allà on podem, i fem un tomb pel massificat poblet.
Veiem moltes botigues de muntanya, i la Klaus, aprofita per comprar-se unes botes, ja que les seves estan a caseta. Que li farem…..
Fem un cafè, ja que s´ha d’aprofitar qualsevol oportunitat, per gaudir d’un excel·lent “espresso”….
Passem per un forn i comprem pa i “strudels”, una mena d’empanada farcida de panses, poma.....
Ja fugint del “caos” que impera a Cortina d´Ampezzo, baixem a dinar a un dels prats que hi ha sortint de la mateixa vil·la.
Desprès de dinar, aprofitem per fer un tomb per uns llacs que estan a la vora,on tot és força idíl·lic, les famílies van a pescar truites, a passejar, a prendre quelcom als restaurants refugis del costat dels llacs, vaja què tot és molt i molt maco, i tant sols falta “la Heidi i el Pedro”.
Com que al dia següent volem fer un tomb pels voltants de Cortina, marxem a dormir al Pàrking de “Rio Gere”, on ens fem lloc al costat de moltes autocaravanes i furgonetes.
Abans d’anar a dormir, passem pel restaurant, que hi ha al davant del Pàrking de “Rio Gere” i prenem una cerveseta.
Marxem a dormir, que estem un pel cansats, i es que un viatget de gairebé 1400 Km en dos dies, no és gairebé res, no?