Pica Cerví de Durro, 02-01-10
Dissabte, 2 de Gener de 2010.
Ens llevem a l´estació d´esquí de Boí.
Som la Mab, la Klaus, el Xavi, el Piter i jo.
El dia, es lleva fred i amb força vent, però s´ha quedat un cel net, amb un blau intens.
El primer objectiu del 2010, és la Pica Cerví de Durro, un cim de 2652 metres d´alçada.
La sortida d´avuí, té 610 metres de desnivell, i és una sortida molt agradable, sense cap mena de dificultat tècnica.
Està catalogada com a BE S2 (Bon Esquiador, S2 Escala Traynard, pala fácil i poc inclinada).
Sortim del Pàrking Superior de l´Estació, i enfilem per la primera pala, que trobem davant nostre.
Anem pujant, i creuem les pistes en direcció la lloma que porta cap al Cerví de Durro.
Anem pujant xino-xano, i amb unes quantes voltes maries, assolim la carena.
Ens creuem amb un grup d´un esquiador i cinc raqueteros, que ja baixen del cim, i ens comenten
que a dalt esta força glaçat, que potser haurem de posar ganivetes.
Arribem a la part de la neu glaçada, i en Piter i en Xavi, passen sense ganivetes, però la Mab, la Klaus i jo, preferim posar-les.
Pocs metres abans d´arribar ens separem, la Mab no vol forçar el genoll, i la Klaus i el Xavi, també prefereixen baixar. En Piter i jo, treiem esquis i calçem grampons, i arribem a dalt del cim.
Fem les fotos de rigor, i baixem.
De baixada, enganxem a la Klaus, al Xavi i la Mab.
Anem baixant i abans d´arribar al collet, que ens separa de les pistes, veiem que la pala que baixa fins al fons de la vall, presenta una pinta impresionant.
El Xavi, el Piter i jo, ens hi llançem, fins al fons de la vall, gaudint d´una fantàstica neu pols, al arribar a la cabaneta del fons de la vall, veiem les nostre traçes, hem gaudit tant de la baixada, que decidim remuntar de nou la pala, per tornar a fer una altre baixadeta.
Dit i fet, enfilem pala amunt de nou, i la tornem a baixar, tot deixant les nostre traces en la neu de qualitat ”powder”.
Decidim què ja es hora de tornar, i remunten de nou la pala, arribem al collet, i baixem per les pistes cap al Pàrking.
Allà ens esperen la Klaus i la Mab.
Per finalitzar la jornada, veiem la baixada de torxes del´estació de Boí.
Despres de sopar, anem a dormir, a veure quina meteo, ens espera al dia següent.
3 comentaris:
Pero que dia! Que eses! Y que chungo el primer trocillo congelado que tenia que haber sido facil!
Si, en una foto yo tengo pose de pendiente superchunga, y en realidad era la conjuncion estelar de nieve hielo con ligamento nuevo. Jua, jua...
Klaus no te acostumbres mucho a la nieve polvo alpina, pq la probabilidad de encontrasela en el Piri es pequeña y cobarde.
Eis !! Gran sortida... a veure si les nevades d'aquests dies ens solucionen la temporada !!
Publica un comentari a l'entrada