Vittorio Emanuele II, El Refugi. (II)

Arranquem de Pont, amb les motxil.es carregades de kilos però també d´il.lussió.
Anem pujant xino-xano, pel caminet que porta cap al Refugi.
La pujada és feixuga, ja que aìxò de caminar molt amb les botes d´esqui, no es el nostre fort....
A l´alçada de 2400 metres, trobem la neu de forma continuada, i llavors ja podem calçar esquis.
Pugem pel fons de la vall, i finalment arribem al Refugi.
La Klaus s´encarrega de la logistica, i ens podem insta.lar en una habitació de 6.
Passem la tarda prenent el solet, fent alguna "Moretti", i matant el temps fins a l´hora de sopar.
Vora 3 quarts de set, ens instal.lem al menjador, i esperem amb molta gana el sopar.
Lasanya, menestra, carn estofada, flan, ummmmmm!!!!!!
Ens atipem de valent i ens preparem per anar a dormir, ja que demà toca matinar.
Ens llevarem vora les 5.00 AM, per arrancar del refugi a les 6.00 AM.
Sona el despertador, i ja tenim la primera baixa....
La mab, ha passat molt mala nit, vomiteres, nausees....
Vaja que no esta en condicions ni de sortir del llit....
La resta de la colla baixa a esmorçar, i deixem a la Mab, que descansi....