Sikkim,Tot mirant el Khangchendzonga.
Ens venen a portar el te, i ens llevem....
Tenim sort, no plou, però esta força emboirat.
Avui, tenim un guia nou, ens acompanya el gos del campament, que va fent excursions amb el primer que troba.
En prop de tres quarts d’hora, ja hi som al mirador del Kanchen. Estem vora els 4200 metres d’alçada.
Ens abriguem, ja que fa fred, i el sol, encara no ha sortit.
Fem fotos, i els guies ens van explicant coses, dels cims que ens envolten.
Finalment, tenim sort, i s’obre una finestra que ens permet veure el Kanchen, la muntanya sagrada pels sikkimesos.
Desprès de fer moltes i moltes fotos, tornem al campament, on ens espera un bon esmorzar.
Esmorzem, recollim i comencem a baixar cap al campament de “Forest Rest House”, que es on passarem la nit.
La baixada, sens fa llarga i pesada, no recordàvem haver pujat tant el dia anterior....
Finalment arribem al Refugi, i podem dinar i fer una becaina, que ja estem cansats....
Desprès de la becaineta, llegim una estona i estirem les cames... sopar i dormir, que demà baixem a Yukson i allà ens espera un taxi per marxar cap a Bagdogra.
Etiquetas:
Sikkim
4 comentaris:
Precioso este trékking. Hacer uno en primavera u otoño por esas regiones de unos 15 días debe ser la pera.
Ya habéis visto uno de los Grandes, felicidades !!!!!
carai xics, quin viatje us heu pegat!!!! Quina enveja.
Aviam si l'any que ve ens animem nosaltres i anem cap al paradis!
Rapaz
Las fotos de este monstruo son IM-PRESIONANTES!!!!!!
Yo, que no soy un apasionado, se me han puesto los pelos de punta, así que me imagino que para vosotros habrá sido una experiencia única!...Felicidades!!
Óscar
Klaus!
Vaig pensar el mateix que tu: a la primavera ha de ser impressionant veure tot aquest paisatge ben florit o, a la tardor caminar per sobre d'una catifa de fulles... hi haurem de tornar! :D
Publica un comentari a l'entrada